Corona de Reina (Saxifraga catalaunica) Endèmica, única al món...

Caprici de la natura a Montserrat.

El margalló, bargalló, garballó^[1] (a Mallorca), palmissera o palmissonera (totes dues a Mallorca) és un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis.^[2] És una planta poligamodioica (generalment, és dioica). Sovint, fa rebrots a la base a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis, als quals és, però, molt resistent. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils. Els fruits són dits palmissonsa les Balears.

L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus) és una planta de la família de les compostes. L'espernellac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.^[1]

Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2.000 m d'altitud. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dóna a l'espernallac una certa semblança al xiprer. Precisament, l'epítet específic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla romana.

Te de Roca
El te de roca, te de roquer o te d'Aragó (Jasonia glutinosa) és una planta herbàcia, aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes de tacte viscós. La trobem majoritàriament a l'Europa mediterrània i al Nord Àfrica. A Espanya creix especialment al sud de Catalunya i al País Valencià. També la podem anomenar te de serra, te de bord o te de muntanya.

Sempreviva

És una planta pròpia de la regió mediterrània, heliòfila i que viu en terrenys pobres i pedregosos.

Té fulles linears revolutes, floreix, amb flors grogues, a la primavera i fructifica a l'estiu en aquenis. Després de la floració resten les bràctees de les flors a la planta amb l'aparença de flors seques d'on li ve el nom de sempreviva.

És una planta olorosa amb una flaire de cumarina.

Olivarda
 Aquesta planta és originària de l'àrea del Mediterrani i es troba al sud d'Europa i les zones temperades d'Àsia occidental i Àfrica del nord. S'ha estès als Estats Units on s'ha declarat que constitueix una amenaça causant perjudici a la biodiversitat autòctona.^[1]

L'olivarda és una de les mates silvestres més comunes a tota la zona litoral catalana i les illes Balears. Originalment vivia als arenys, codolars i llits de torrents, però s'ha anat estenent a les voreres de camins, erms i camps abandonats.

Actualment l'olivarda es pot trobar a tot arreu, àdhuc a les zones urbanes i semiurbanes fins a una altitud de 1.500 m. És una planta ruderal, una de les plantes més comunes a la vora de les carreteres i una de les primeres a colonitzar els llocs de sòl remogut i paisatges alterats.

És una mata perenne i molt resistent a la sequera i les condicions adverses. Pot fer fins a 120 cm d'alçada però generalment no ultrapassa els 100 cm. Aquesta planta s'avessa tant al terreny silici com al terreny calcari, i també acostuma a créixer als abocadors de materials de construcció, a on hi ha concentracions de guix, runes, maons i sorra amb ciment.

Albó de muntanya

Albó de muntanya
Fruits i llavors de l'albó de muntanya
Accediu al Portal:Biologia
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Liliopsida Ordre: Asparagales Família: Asphodelaceae Gènere: Asphodelus Espècie: A. albus
Nom binomial
Asphodelus albus Carl Ludwig Willdenow
Subespècies
Asphodelus albus subsp. carpetanus[1]

 (Asphodelus albus, del grec asphódelos -asfòdel, nom d'aquesta planta-; i del llatí albus, 'blanc') és una planta que prolifera en prats i matollars d'indrets assolellats i arrecerats del vent de l'estatge subalpí. És una planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tuberclesallargassats. Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada. Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura, envoltades de bràctees de color bru fosc, reunides en grans inflorescències d'una gran bellesa. La floració s'esdevé de maig a agost. El fruit és una càpsula esfèrica, de cosa d'1 cm de diàmetre, verda, grisenca en la maturitat.

Es pot confondre amb l'albó (Asphodelus aestivus), que viu a les brolles de les contrades mediterrànies, i amb el cebollí (Asphodelus fistulosus), planta més humil de les vores dels camins de terra baixa. És fàcil diferenciar-les, més que per les seues característiques, per l'hàbitat. Es cullen els seus tubercles de l'any, que solen ser més llisos i més grocs que els més vells.